lunes, 5 de octubre de 2015

Redaccions

          


1. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.
Caracteritzen els espectacles de Cucorba l’acció i el dinamisme; la força de les paraules i l’enginy per combinarles; l’esforç generós per despertar la curiositat del nin i relacionar-lo amb el món que l’envolta; la recerca de la participació; i la recuperació de formes antigues de comicitat, de l’humor fresc fet d’ironies subtils i de paròdies grotesques, dels materials que conformen allò que anomenam cultura popular: embarbussaments, endevinalles, vells refranys i jocs infantils, contes i rondalles, cançons i tonades, el sentit ancestral de la festa... en un intent de familiaritzar els infants amb la tradició cultural del nostre país.


2. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
No xerrar a classe, escoltar al professor , fer els deures.     
3.  Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.
L'amistat es tenir bons amics que te acompayaran tota la vida i estaran en les bones i en les dolentes 
no ha de reunir ninguna qualitat nomes m'ha de caure be si me cau be i jo tenc ganes de ferme amic d'ell podem ser amics.

Ciències socials: El clima


       
Ciències socials T1:

 1. Cerca informació sobre els diferents tipus de CLIMES, i com aquests afecten la nostra vida quotidiana.

CLIMES CALIDS

clima equatorial: es el mes caluros, té pluges molt abundants, la seva vegetació es la selva.
Clima tropical: també es caluros, tè pluges abundants, la seva vegetació es la sabana.
Clima desertic: també es calros que poden arribar a passar els 40ºC, plou molt poc, té una vegetació desertica.

CLIMES TEMPERATS


Clima mediterrani: fa calor els estius i a l'hivern fa fred, hi ha molta humitat, les pluges son molts abundants, la seva vegetació es la fulla perenne (alzina, ullastre...)
Clima oceanic: la temperatura esta entre els 18 i 30ºC, les pluges son molt abundants en diferents parts del mon, la vegetació es la fulla caduca.
Clima continental: la tempareturano passa dels 18ºC, les fluges son freqüents, la vegetació es la taiga, boscosd'avets i de bedolls.

CLIMA FREDS

Clima polar: es el mes fred de tots els climes que hi ha en el mon, les pluges quasi no hi ha, la vegetació es tot gel.
Clima muntanyos: la temperatura es baixa quan pujes els vents son forts,les pluges son molt freqüents, la vegetació quasi no hi ha.

Comentari del poema: Fa mal





FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a 
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.
Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent,
en un món que dorm panxa plena i
amb els ulls tancats al patiment aliè.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura
banyada d'una mar salvatge que engoleix
sense intenció, però també sense contemplació.

Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència.
Antònia Lladonet

COMENTARI DEL POEMA
1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.
En el mon ni ha persones que fan mal a altres
2. Explica en una paraula el tema del poema.
Patiment
3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 
4
4. Explica el significat de cada estrofa.
El primer trata de que la poesia sa d'entendre 

El segon que nomes poques persones viuen aixi
El tercer es que el mon es mal repartit que tot el mon tendria que ser igual
El quart els refugiats tenen esperança de sobreviure
5. Resumeix en tres línies el contingut del poema.
Trata de que ni hi persones que viuen en la pobresa i que el mon esta mal repartit que tendria que ser mes gusta.
6. Què en penses del conflice a Síria? Cerca'n informació.
Em fa pena veure que milers de nins i nines estan morin per cupa de les guerres 

jueves, 1 de octubre de 2015

Comentari del poema: Ningú no m'ho havia explicat






NINGÚ NO M'HO HAVIA EXPLICAT
Ningú no m'havia explicat
que el millor regal podien
ser les paraules que algú
et pot dedicar i el conhort
que et poden arribar a
donar.

Paraules ufanoses que
es mouen amb soltesa
i de manera elegant.
Paraules seductores
que escriuen històries
amb la veritat, t'allunyen
de la foscor, també de
l'adversitat i sempre et
fan anar cap endavant.

Ningú no m'ho havia contat...
O potser no ho havia copsat.
Antònia Lladonet

COMENTARI DEL POEMA
1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.
El significat que te es que explica que ninguna persona li havia explicat el valor que te el que alguna persona pugui donar-li una abrassada o xerrar amb ell
2. Explica en una paraula el tema del poema.
Paraules
3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 
Rima consonant, tres estrofes 
4. Explica el significat de cada estrofa.
El primer que el millor regal son les paraules
El segon que les paraules se poden dir de manera seductora 
El tercer que ningu li havia contat
5. Resumeix en tres línies el contingut del poema.
6. A quin regal es refereix? Què en destaca d'aquest regal?

A algunos les gusta la poesía

COMENTARIO DEL POEMA
1. Define con una palabra el contenido del poema. 
A gustos colores 
2. Explica lo que dice cada una de las estrofas.
La primera estrofa explica que a pocas personas les gusta la poesia. 
La segunda estrofa pone ejemplos en compracion las cosas que le gustan aparte de la poesia. 
La tercera estrofa se intenta encontrar una respuesta a la poesia.
3. Resume en dos líneas el contenido del poema.
El poema no le gusta a todo el mundo, solo a un grupo de personas, para a una persona le guste.  El poema tine que entender-lo i tiene que sentir lo que el autor del poema te quiere transmitir.
4. Opinión personal del poema. Si te ha gustado y por qué.
No es que sea un poema de los mejores que eh leido pero es facil de de entender el sifnificado de este poema.


A algunos les gusta la poesía 
(Wislawa Szymborska)

A algunos,
es decir, no a todos.
Ni siquiera a los más, sino a los menos.
Sin contar las escuelas, donde es obligatoria,
y a los mismos poetas,
serán dos de cada mil personas.

Les gusta,
como también les gusta la sopa de fideos,
como les gustan los cumplidos y el color azul,
como les gusta la vieja bufanda,
como les gusta salirse con la suya,
como les gusta acariciar al perro.

La poesía,
pero qué es la poesía.
Más de una insegura respuesta
se ha dado a esta pregunta.
Y yo no sé, y sigo sin saber, y a esto me aferro
como a un oportuno pasamanos.
Quins d'aquests personatges lligen poesia?
Marion Arbona

El viatge a Ítaca


Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences. 
Lluis Llach
                      
1. Heu vist que el nostre blog comença amb uns versos d'aquest poema que fou traduït i musicat pel compositor Lluis Llach. Descriu una bona filosofia de viure i m'agradaria que vosaltres descobríssiu quina és. Simplement doncs, copia el poema al teu blog, acompanya'l d'una imatge adient, explica el que ens conta i penja a la mateixa entrada la cançó.




En aquest poema podem veure reflectida la nostra filosofia, ja que més important que el viatge en si són experiències que vivim.

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.
      
1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.
Era un ocellet que u tenia tot el que ell volia tenia el seu menjar, l'aigua i l'habitatge com ell volgués. Un dia en Pere va voler donar-l'hi alguna cosa mes va obrir s'ha gàbia i li va donar lliure per anar-se, l'ocell va voler sortir però ja no se recordava de com volar i per no fer la seva vida se va quedar-hi a dins per sempre i aconseguir la seva vida per sempre.
2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 
En Pere i l'ocellet. Que en Pere l'hi volia donar lliure al ocell però al final s'ha queda en la gàbia.
3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 
No. Perquè no es lo mateix ser un ocell lliure que estar-hi engabiat.
4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.
Sí. Jo crec que da igual si hagués estat lliure o engabiat. Sí, perquè quan una persona ja s'ha acomodat en un joc llavors ja no tens la mateixa sensació de abans.