lunes, 19 de octubre de 2015

Cues d'estels


Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.
Resultado de imagen de horabaixa
Horabaixa perquè així hi puc estar-hi amb els amics. 

Horabaixa

 D’ençà uns mesos
començà la propdèutica;
d’ençà els darrers ullals
de les carícies amb carnet d’identitat.
La saó del meu oci
ja va ser.
Allà a l’horabaixa,
revisc com l’aigua m’abillava,
nua,
i un infern càlid des dels àbims
m’esbatanava.
Una llambregada teva,
i el cel era el sostre
de la llar.
A hores d’ara,
sóc de tant en tant un frec,
t’uso la textura de la pell marina,
un genet sobre les natges,
sense esment d’un llavi dolç.
El meu gaudi
un teixit de lletres simples
i un llapis que assenyali
per on para l’escomesa
de l’amor que abrusa el temps.

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba

Mis libros

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

Que nos dice que hay que leer libros de toda clase .

2. Busca información sobre el autor Jorge Luis Borges.

Jorge Francisco Isidoro Luis Borges Acevedo OBE (Buenos Aires, 24 de agosto de 1899-Ginebra, 14 de junio de 1986) fue un escritor argentino, uno de los autores más destacados de la literatura del siglo XX. Publicóensayos breves, cuentos y poemas. Su obra, fundamental en la literatura y el pensamiento universales, además de objeto de minuciosos análisis y múltiples interpretaciones, trasciende cualquier clasificación y excluye todo tipo de dogmatismo.2
Es considerado uno de los eruditos más reconocidos del siglo XX. Ontologías fantásticas, genealogías sincrónicas, gramáticas utópicas, geografías novelescas, múltiples historias universales, bestiarios lógicos, éticas narrativas, matemáticas imaginarias, dramas teológicos, invenciones geométricas y recuerdos inventados son parte del inmenso paisaje que las obras de Borges ofrecen tanto a los estudiosos como al lector casual. Y sobre todas las cosas, la filosofía, concebida como perplejidad, el pensamiento como conjetura, y la poesía, la forma suprema de la racionalidad. Siendo un literato puro pero, paradójicamente, preferido por los semióticos, matemáticos, filólogos, filósofos y mitólogos, Borges ofrece —a través de la perfección de su lenguaje, de sus conocimientos, del universalismo de sus ideas, de la originalidad de sus ficciones y de la belleza de su poesía— una obra que hace honor a la lengua española y la mente universal.3
Ciego desde los 55 años, personaje polémico, con posturas políticas que le impidieron ganar el Premio Nobel de Literatura4 5 al que fue candidato durante casi treinta años.

3. ¿Los libros están personificados en este poema? Justifica tu respuesta.

si porque se pueden personalizar.

4. ¿Que visión de los libros tiene el poeta?

Los poemas.

5. ¿Qué tipo de libros te gustan? Justifica tu respuesta.

Los de miedo porque me gusta tener sensaciones.





Som a dijous i sembla que la feina comença a quedar darrere. Tenim tot un cap de setmana per a descansar i llegir. Aprofitem-la! Llegir és una manera de viatjar i també de viure altres vides, incloent la vida dels autors.

Mis libros
Mis libros (que no saben que yo existo)
son tan parte de mí como este rostro
de sienes grises y de grises ojos
que vanamente busco en los cristales
y que recorro con la mano cóncava.
No sin alguna lógica amargura
pienso que las palabras esenciales
que me expresan están en esas hojas
que no saben quién soy, no en las que he escrito.
Mejor así. Las voces de los muertos
me dirán para siempre.

Frases emblemàtiques


1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.
a)Deu t'ajuda en tot però de vegades no com tu vols.
b) Que hem d'aprendre a compartir.
c)No hem de pensar iguals que els altres.
d)No soms iguals,i menys perfectes,hi ha de tot en aquest món.
e)Ha de saber explicar tot el que et diuen.
f)Ens hem d'inspirar en tot. 
2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:
No trobis l'èxit,troba la felicitat.


                                  










jueves, 15 de octubre de 2015

Petita llengua

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
Petita llengua
La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.

1. Tema del poema.
Petita llengua.
2. Contingut.
La llengua es una constitució.
3. Resum.
La llengua es com una cala petita,de colors,paraules i expressions.
4. Opinió personal.
M'ha agradat perquè és una forma de defensar la seva llengua.

Cinema

AVATAR... Increïble...




             Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.

             Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat  l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.

            Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor.  És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes especials, també. 

            El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els  escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els sentits.

             Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior entre tots els sers.

              Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones. 

              El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.

              Vos la recoman!!!





1. Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula Avatar. Ara fes la sinopsi de la pel·lícula que més t'hagi agradat.
Tres metros sobre el cielo es un drama romántico adolescente que narra la historia de dos jóvenes que pertenecen a mundos opuestos. Es la crónica de un amor improbable,
casi imposible, pero inevitable, que terminará arrastrándolos en un frenético viaje iniciático en donde juntos descubrirán el primer gran amor. Ella (María Valverde) es una chica de clase media-alta que está educada en la bondad, en la inocencia y en las normas. Él (Mario Casas) es un chico rebelde, impulsivo, inconsciente, aficionado al riesgo y al peligro encarnado en un sinfín de peleas y carreras ilegales de motos, al límite del sentido común.

Subtileses




SUBTILESES
Pluja que et deixondeix de matinada. 11ç
Quin plaer!3 

Música per als sentits:7a
suau, subtil, fresca...5ç
Sensacions brutals t'acaronen el pensament.13a
Sensacions meravelloses et bressolen amoixadorament  aquesta nit.17a

1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
El so de la pluja.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: deixondir, subtil, acoronar, bressolar, amoixadorament.Fer sortir d'un estat d'ensopiment.
 subtil;D'una tenuïtat extrema.
  acaronar; Acariciar.
  bressolar; Bressar.
 amoixadorament;Amb amoixament, d'una manera amoixadora.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
La pluja suau et relaxa i et fa pensar en coses positives moltes vegades.
6. Opinió personal.
M'ha agradat perquè la pluja moltes vegades et fa reflexionar sobre moltes coses,pens jo.

Poema Tanca els ulls, comentari





TANCA ELS ULLS

Si em fas la protagonista dels teus somnis

et duré a la lluna, prendrem una bevenda,
i observarem el món com gira i gira sense retorn.
No caldran paraules, ni explicacions. 
No hi haurà retrets, ni complicacions. 
Només hi haurà estones de silenci 
per respectar, al màxim, aquest curiós entorn.
Ara... tanca els ulls,
pensa en mi,
i despertaràs lluny d'aquí, 
però a la meva vora.
Esper estar a l'altura quan sigui l'hora.
Antònia Lladonet

1. Explica el contingut d'aquest poema.
Trata sobre l'amor d'una parella.
2. A qui t'enduries a la lluna?
Al meu amor platònic.  
3. Opinió personal
M'ha mig agradat perquè diu coses boniques.