L’ORTOGRAFIA DE B/V
S’escriu b: Davant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable.
Darrere de m: embenar, ambició, amb.
Alternant amb p: saber – sap, caber – cap, llobató – llop.
S’escriu v: Darrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, envà, enveja, invent.
Alternant amb u: escriviu –escriure, nevar – neu, meva – meu, bevia – beu.
Els imperfets d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació (cantar) acaben en v: cantava, menjaves, rentava, cuinàvem, arribàveu, marxaven.
1. Omple els espais buits del text amb b o amb v segons calgui:
La cançó de la reixaVa tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passaV a sempre pel carrer nou i cadaVegada es paraVa a tocar la reixa. Sempre s'inVentaVa noVes cançons, picant quan calia soBre les Barres.Va inVentar una cançó per cadascun dels arBres queVeia al parc: el pi, l'aVet, el cedre del Líban, l'esvelt xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als núvols. Va inVentar una cançó per l'aVinguda que pujaVa cap a la casa, pels camins que s'endinsaVen a les verdes galeries sota els ar Bres, per l'herBa i pels parterres florits. Però no Va dir res del seu descoBriment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret. Gianni Rodari, El joc dels quatre cantons
2. Fes el mateix que l'exercici anterior:
caBre, saBer, ploVia, escriVia, enViar, inVitar, enVellir, conVicció, inVent, Brasa, o Bligar, BlaVa, omBra, esclaVa, escaliVada, atractiVa
3. Omple els buits de les frases següents amb b o v:
a) Sempre arriBaVa tard a les reunions. b) AVui m’he lleVat a les Vuit del matí per anar a emproVar-me una Exercicis de reforç 9 gaVardina. c) Aquell paisatge era d’una gran Bellesa. d) M’he deixat el mòBil engegat en una reunió. e) L’advocat de la família treBalla en un cas de diVorci.
4. Emplena els buits del text següent amb una b o una v.
Al peu de la serra de Sant Patllari i molt a prop del mas Corralot, s'hi troBen les misterioses Estunes. En arriBar-hi ens adonem que la terra és plena d’esquerdes i que mirant a traVés d’elles veiem aquestes coVes que s’anomenen Tunes o Estunes. En les profunditats d'aquestes esquerdes s'alçaVen rics palaus haBitats per les Aloges o Goges que la veu popular batejaV a amb el nom d'Encantats. Les Goges eren una mena de fades que durant el dia restaVen ocultes en els seus caus i que quan cantaVa el gall a la mitjanit sortien per les Vetes de les roques i anaVen a emmirallar-se a les aigües de l'Estany de Banyoles que, en aquell temps, era molt proper a les Tunes. Segons sembla les entranyes d'aquelles roques estaVen cobertes d'or i plata, perles i diamants i tota mena de joies. Aquests tresors restaVen lluny de la mirada dels curiosos i dels Bandits gràcies a una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes Goges anaVen filant. Però si un intrús gosaVa endinsar-se per les coVes a la recerca dels tresors no tardaVa a perdre l'orientació quan miraVa de tornar enrere abans de perdre's, definitivament, per aquell laberint de roques i arrels immenses. Algunes Vegades els haBitants dels contorns havien vist a les nits com d'aquell paratge misteriós emanaVa una blancor finíssima que pujaVa cap al cel. Aquell prodigiós raig de llum era atriBuït a les festes que tenien lloc en els palaus de les profunditats.
[Extret i manipulat de la Web de les Llegendes del Pla de l’Estany]
