viernes, 23 de octubre de 2015

Ciències socials T. 2.



1. Cerca informació sobre el que és un Estat i les fronteres que separen un Estat de l'altre. Posa exemples i imatges.Un estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres estats.
2.Explica la diferència entre Estat i Nació.
L'estat nació és un concepte modern de caràcter doctrinari polític que segons algunes escoles dedicades a l'estudi de les ciències polítiques. L'estat nació és la materialització en estructura de poder propi, com les d'un estat, per part d'un poble que manté certa coherència nacional (nació). Es caracteritza per tenir un territori clarament delimitat amb una poblacióamb un conjunt de trets culturals, també lingüístics, que tenen una memòria col·lectiva, i es regeixen per unes normes pròpies amb un cap d'estat i un govern. Altres atributs importants per a esdevenir estat nació és tenir un exèrcit permanent de defensa de totes les característiques i estructures pròpies i un cos de representació diplomàtica, és a dir, una política exterior.
3. Què significa la paraula democràcia? Cerca informació, posa exemples i imatges.
La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.


4. Què és una constitució?
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas particular dels estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.
5. Cerca informació i explica què és la Declaració Universal dels drets Humans.
La Declaración Universal de los Derechos Humanos (DUDH) es un documento declarativo adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas en su Resolución 217 A (III), el 10 de diciembre de 1948 en París; en ésta se recogen en sus 30 artículos los derechos humanos considerados básicos, a partir de la carta de San Francisco (26 de junio de 1945)
6. El teu país natal és democràtic? Explica la teva resposta.
7. Explica la diferència entre una monarquia i una dictadura.
Una monarquía se rige por una sola persona. Generalmente esta persona se establece por derecho de nacimiento. Los títulos de los gobernantes de este  incluyen, zar, el rey, la reina y el emperador. En una monarquía tradicional, el gobernante tiene poder absoluto. Una monarquía democrática también tiene una democracia para limitar el poder del monarca.

En una dictadura, hay una persona que manda, y la gente tiene poco o nada de libertad individual. La regla general no se elige y a veces se ejerce  por la fuerza. Los dictadores rara vez admiten que son dictadores, y a  dicen ser líderes de un país democrático.
8. Explica la diferència entre monarquia i república.
Una monarquía es una forma de gobierno en la que el poder es principalmente ejercido por un gobernante individual o monarca. Es un sistema político basado en la herencia (los familiares del monarca le suceden), en el cual las personas no están autorizadas para emitir votos.

La república es una forma estándar de gobiernoSe basa en el principio de que no debe haber ningún monarca y que las personas que conforman el Estado deben ser capaces de elegir su propio representante.
9. Explica què són els estats laics, els confessionals i les teocràcies.
Estat laic o Estat secular és l'Estat, i per extensió una nació o paísindependent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa i on les autoritats polítiques no s'adhereixen públicament a cap religió determinada ni les creences religioses influeixen sobre la política nacional.
10. És important la llibertat religiosa? Per què?
Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escriptures, història i mitologia, així com la fe personal i l'experiència mística. El terme "religió" es refereix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que comparteixen els membres.

jueves, 22 de octubre de 2015

L'accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré                comitè                 mossèn               cafè                      aprèn
entén                    puré                    alè                       pagès                   imprès
irlandès               cinquè                 només                entès                    també
consomé              congres               gairebé               faré                      interes
això                      ressò                   boirós                 afició                   ambdós
espòs                    presó                  arros                   coto                      refós
exclòs                   allò                      però                    sinó                      curiós
talòs                     gloriós                 repòs                  difós                     inclòs
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet                      colliu                     demà                    permís                 aniran
algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis
aixi                       crostó                     votació                 anireu                  Ferran
proces                  respon                    cigró                     campió                espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corriem                deies                    telefon                          debil                     reiem
escrivia                origens                parlavem                      orfe                      fessin
xerif                      llapis                   avisaven                       nuvol                   diguessiu
feieu                      cantaveu            fenomen                       sortieu                  cervol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grecia                 espaiosa              patiria                  trajectoria                   mengessin
artilleria             polvora                Letonia                 policia                         camera
academia           esglesia                pertinent              ferestega                     origen
palauet               hostilitat              ciencia                  exigua                        dolcissima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei               olimpiades         dioptria                xassis                      elit
xandall              medul·la             viking                    reptil                     periode
atmosfera          interfon            pneumonia          termostat             tulipa
isobara               missil                  futbol                     textil                    omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.


La vida després de Déu, ree

El Conde Lucanor


 Autor: Infante don Juan Manuel, escritor, guerrero y cortesano; 1282-1348.

Otras obras: Libro de la caza, Libro de los ingenios, Tratado de las armas (didácticas); Libro de la caballería, Libro del caballero y el escudero, Libro de los estados (expositivas); etcétera.

Género y corriente: Narrativa didáctica con influencia del apólogo oriental.

Estructura: Su título completo es Libro de los ejemplos del conde Lucanor y de Patronio, fue concluido en 1335 y la primera edición impresa se realizó en Sevilla en 1575. En general, la obra aparece como una colección de pequeñas narraciones pedagógicas llamadas ejemplos. Cada uno de ellos es un todo completo y cerrado que puede tratarse en forma separada. La unidad del libro descansa en la presencia constante de los personajes centrales, el conde Lucanor y su consejero Patronio, y en el diálogo que en cada ejemplo se entabla entre ellos.
El original de la obra completa consta de un prólogo, cinco partes bien diferenciadas y el epílogo. La primera parte o Libro de los ejemplos es narrativa e incluye 50 capítulos (en algunas ediciones aparecen 51), cada uno con un apólogo. La segunda, contiene cien sentencias; la tercera y cuarta partes constan de 50 y 30 proverbios, respectivamente, y la quinta es un largo tratado religioso doctrinal discursivo. La segunda, tercera y cuarta son de carácter sentencioso. El libro que actualmente se conoce como El conde Lucanor es sólo la primera parte; las demás, de mucho menos valor literario, han sido suprimidas en esta obra por razones obvias.

Sinopsis: El conde Lucanor, enfrentado a diversos problemas en -distintas oportunidades, se los plantea a Patrono, su maestro y consejero, quien recurre a breves relatos a modo de ejemplos para que el consejo o moraleja final resulte más claro y aparezca ilustrado en forma entretenida y placentera.
Todos los ejemplos se centran en enseñanzas de orden moral y práctico referentes a casos de la vida cotidiana, por lo que la obra es una especie de ars vivendi (arte de vivir). En este sentido, es posible reconocer en ellos ciertos temas comunes: 1. Normas de conducta relativas a los bienes o posesiones (ejemplos II, V, VI, VII, VIII, IX, XIII, XIX, XX, XXII, XXIX, XXX, XXXI, XXXII, XXXIV, XXXVIII, XLV, XLVII). 2. Normas de conducta que atañen a la honra (ejemplos I, IV, XII, XIII, XV, XVI, XVIII, XIX, XXXI, XXXVI, XXXVII, XLI). 3. Normas que benefician el alma (ejemplos 111, X, XI, XIV, XXVIII, XXXVIII, XL, XLIII, XLIV, XLV, XLIX, L). 4. Normas para el matrimonio y condición de los esposos (ejemplos XXV, XXVI, XXVII, XXXV). 5. Normas para la educación de los jóvenes (ejemplo M). 6. Normas para conocer a los hombres (ejemplos XXIV, XLVIII). Son reglas que permiten realizar o alcanzar el ideal cristiano de hombre, preocupación fundamental del infante don Juan Manuel. En la búsqueda de ese perfeccionamiento y su logro, radica la finalidad de la obra.
Todos los ejemplos poseen una estructura similar y pueden basarse en hechos reales, verosímiles y fantásticos, de los cuales muchos se han hecho populares. He aquí algunos de los más conocidos:
"De lo que aconteció a un raposo con un cuervo que tenía un pedazo de queso en el pico", ejemplo V, asunto que sirvió a fabulistas
posteriores; "De lo que aconteció a una mujer a quien llamaban doña Truhana", ejemplo VII, de marcada influencia oriental, ha dado origen a la famosa fábula La lechera y el cántaro roto; "De lo que aconteció a un hombre bueno con su hijo", ejemplo II, luego transformado en la fábula El molinero, su hijo y el borrico; "De lo que aconteció con los burladores que hicieron el paño maravilloso", ejemplo XXXII; "De lo que aconteció a un ciego que guiaba a otro ", ejemplo XXXIV; "De lo que aconteció a un hombre que por pobreza y a falta de otra cosa comía altramuces", ejemplo X, en el cual se inspiró Calderón de la Barca, y "De lo que aconteció a un mancebo que casó con una mujer muy fuerte y muy brava", ejemplo XXXV, inspiró a Shakespeare La fierecilla domada, y La doma de la bravía a Lope de Vega.
A pesar de que don Juan Manuel no haya sido original en la elección de sus temas, sí lo es en cuanto a su tratamiento, procedimiento de composición, interpretación personal de las anécdotas que emplea y estilo.
Entre las excelencias de su prosa, "preocupación constante del infante", se destacan su sobriedad, concisión y claridad, lo que da por resultado un estilo transparente e incisivo que capta lo esencial y se convierte así en fragmento de la vida misma.

1. Haz un resumen del texto anterior.
Esta obra es la posición que tiene que tener un señor como el conde Lucanor ante diferentes problemas. Lo que más esta presente es el poder, la astucia, el engaño, pero al mismo tiempo la lealtad que tienen que tener hacia ellos sus siervos, con un fuerte contenido religioso.  
2. Escribe las cuatro ideas principales del texto.
Tiene que tener un planteamiento,un nudo y un desenlace.
Una sinopsis.
Un autor.
Palabras que los lectores entiendan y sea facilitas al leer. 

3. Tema del libro.
El infante escritor,guerrero y cortesano.

La poesia trobadoresca Tema 1 dossier 


La poesia trobadoresca


La poesia trobadoresca neix vinculada a les corts feudals dels segles XII i XIII, a Occitània, i és escrita en occità o provençal (fins i tot la catalana i fins a inicis del segle XV, moment en què apareix Ausias March, que escriurà ja en català). És una poesia que reflecteix fidelment la societat feudal on neix: la relació de vassallatge entre el noble i els seus súbdits és transportada a la relació amorosa, en la qual l’enamorat jura servei d’amor i homenatge a la dama. Cal tenir ben present que aquesta dama és sempre una dona casada i noble; la relació amorosa autèntica no té res a veure amb el matrimoni i, doncs, l’amor veritable ratlla sempre l’adulteri. De fet, es tracta de l’exaltació d’un amor sensual que no renuncia a la satisfacció del desig carnal, al marge del matrimoni i dels interessos polítics i econòmics que el regeixen.

La dona és un ésser superior, llunyà, per bé que plena de sensualitat, ben física i concreta. L’enamorat troba sovint obstacles que dificulten o impossibiliten la realització del seu amor, de tal manera que viu en un desig i tensió contínues. La naturalesa furtiva d’aquesta relació imposa a l’amant obligacions rigoroses (sobretot secret i discreció) que conformen una ètica amorosa. La felicitat i la pau d’un amor clandestí, gratuït i sense garanties legals, depèn d’un estricte compromís de fidelitat entre els amants, d’una confiança que cal merèixer mitjançant un servei abnegat.

Servitud, fidelitat i obediència i una reputació sense taca, a més de la immortalitat literària, constitueixen l’oferta que l’amant presenta a la dama per requerir-ne el favor o, si més no, l’acceptació com a servent. Mitjançant aquest servei d’amor, l’amant escala graons successius d’intimitat amb la senyora, des de l’instant de l’enamorament fins a la plena satisfacció del seu desig, passant per una sèrie de situacions típiques que el públic reconeix immediatament. Una constant vacil•lació emocional entre el temor i l’esperança, entre el desig i la inaccessibilitat de la senyora, tortura l’amant, que accepta aquest martiri amb abnegació i, fins i tot, amb plaer, com a testimoni suprem de la seva fidelitat.

Entre l’amant i l’Amor, figurat com un déu o com un senyor feudal, es reprodueixen esquemes semblants: les queixes de l’amant per un servei no recompensat i les seves amenaces de renúncia, generalment resoltes en una rendició incondicional. En definitiva, els ideals de la cortesia i de la fina amor s’estableixen d’acord amb els valors d’una societat aristocràtica, que vol civilitzar les atituds dels individus en el marc de la cort, en un codi d’honor que esdevé ritual.

L’amor trobadoresc és una nova concepció de l’experiència amorosa. És, a més, una forma de cultura laica, que no depèn de l’Església, en llengua vulgar, i que expressa un nou sistema de valors, una mentalitat de grup: el de l’aristocràcia, vinculada a les corts. Els trobadors són sovint cavallers, que escriuen la lletra de les cançons i en componen la melodia; les seves composicions són divulgades pels joglars. La poesia trobadoresca trenca el monopoli de la cultura que detenia fins aleshores l’Església i és la primera gran manifestació literària de l’Europa medieval, d’enorme transcendència en la cultura occidental. 

   1. Fes un resum del text anterior. 
La poesia neix als segles XII i XIII, esta escrita en occità.És una poesia que reflecteix fidelment la societat feudal on neix la relació de vassallatge entre el noble i els seus súbdit.L'enamorat jura servei d’amor i homenatge a la dama,aquesta dama es una dona casada i noble.La dona és un ésser superior. L’enamorat troba dificultats que impossibiliten la realització del seu amor, de tal manera que viu en un desig,mitjançant aquest amor, l’amant escala successius graons d’intimitat amb ella, des de l’instant de l’enamorament fins a la plena satisfacció del seu desig.L’amor trobadoresc és una concepció d’experiència amorosa. És una forma de cultura que no depèn de l’Església, en llengua vulgar, i que expressa un nou sistema de valors, una mentalitat de grup.
  

                                           
TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.
 
       La Comtessa de dia 
 
1. Tema del poema. L'inclinament. 
2. Fes-ne un resum. S'ha enamorat del seu servidor,i el vol tenir amb ell.


Poema



Hace siglos que llueve.
Hace siglos
que, con perverso afán,
el repique monocorde
golpea el techo,
invade,
gota a gota,
las grietas
que el silencio
talla en los sonidos
cotidianos.
Hace siglos,
solía amar
la lluvia.
Hace siglos,
lejos de esta infinidad
de aguas,
cayendo
en tortura minuciosa
sobre el mundo.

1. Explica el contentido de este poema, con tus palabras, en una sola frase.
Se a cansado de la lluvia,de tanto tiempo que lleva lloviendo.
2. Tema.
La lluvia.
3. Opinión personal.
No me a gustado,es un poema que no tiene mucho sentido

lunes, 19 de octubre de 2015

Matant el temps

68471_473475052698547_1087631186_n

MATANT EL TEMPS
I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? 
El temps.
Amb una xisclada de dits va aturar el temps,ja no feia res,ni amunt ni abaix,ni avant ni darrera nomes observava al seu horitzó,i es preguntà on coions anem,matant el temps mentre ell ens mata a nosaltres lentament.
Que el món s'aturàs.