La poesia trobadoresca Tema 1 dossier

La poesia trobadoresca Tema 1 dossier 

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca neix vinculada a les corts feudals dels segles XII i XIII, a Occitània, i és escrita en occità o provençal (fins i tot la catalana i fins a inicis del segle XV, moment en què apareix Ausias March, que escriurà ja en català). És una poesia que reflecteix fidelment la societat feudal on neix: la relació de vassallatge entre el noble i els seus súbdits és transportada a la relació amorosa, en la qual l’enamorat jura servei d’amor i homenatge a la dama. Cal tenir ben present que aquesta dama és sempre una dona casada i noble; la relació amorosa autèntica no té res a veure amb el matrimoni i, doncs, l’amor veritable ratlla sempre l’adulteri. De fet, es tracta de l’exaltació d’un amor sensual que no renuncia a la satisfacció del desig carnal, al marge del matrimoni i dels interessos polítics i econòmics que el regeixen.

La dona és un ésser superior, llunyà, per bé que plena de sensualitat, ben física i concreta. L’enamorat troba sovint obstacles que dificulten o impossibiliten la realització del seu amor, de tal manera que viu en un desig i tensió contínues. La naturalesa furtiva d’aquesta relació imposa a l’amant obligacions rigoroses (sobretot secret i discreció) que conformen una ètica amorosa. La felicitat i la pau d’un amor clandestí, gratuït i sense garanties legals, depèn d’un estricte compromís de fidelitat entre els amants, d’una confiança que cal merèixer mitjançant un servei abnegat.

Servitud, fidelitat i obediència i una reputació sense taca, a més de la immortalitat literària, constitueixen l’oferta que l’amant presenta a la dama per requerir-ne el favor o, si més no, l’acceptació com a servent. Mitjançant aquest servei d’amor, l’amant escala graons successius d’intimitat amb la senyora, des de l’instant de l’enamorament fins a la plena satisfacció del seu desig, passant per una sèrie de situacions típiques que el públic reconeix immediatament. Una constant vacil•lació emocional entre el temor i l’esperança, entre el desig i la inaccessibilitat de la senyora, tortura l’amant, que accepta aquest martiri amb abnegació i, fins i tot, amb plaer, com a testimoni suprem de la seva fidelitat.

Entre l’amant i l’Amor, figurat com un déu o com un senyor feudal, es reprodueixen esquemes semblants: les queixes de l’amant per un servei no recompensat i les seves amenaces de renúncia, generalment resoltes en una rendició incondicional. En definitiva, els ideals de la cortesia i de la fina amor s’estableixen d’acord amb els valors d’una societat aristocràtica, que vol civilitzar les atituds dels individus en el marc de la cort, en un codi d’honor que esdevé ritual.

L’amor trobadoresc és una nova concepció de l’experiència amorosa. És, a més, una forma de cultura laica, que no depèn de l’Església, en llengua vulgar, i que expressa un nou sistema de valors, una mentalitat de grup: el de l’aristocràcia, vinculada a les corts. Els trobadors són sovint cavallers, que escriuen la lletra de les cançons i en componen la melodia; les seves composicions són divulgades pels joglars. La poesia trobadoresca trenca el monopoli de la cultura que detenia fins aleshores l’Església i és la primera gran manifestació literària de l’Europa medieval, d’enorme transcendència en la cultura occidental. 

   1. Fes un resum del text anterior. 

La poesia neix als segles XII i XIII, esta escrita en occità.És una poesia que reflecteix fidelment la societat feudal on neix la relació de vassallatge entre el noble i els seus súbdit.L'enamorat jura servei d’amor i homenatge a la dama,aquesta dama es una dona casada i noble.La dona és un ésser superior. L’enamorat troba dificultats que impossibiliten la realització del seu amor, de tal manera que viu en un desig,mitjançant aquest amor, l’amant escala successius graons d’intimitat amb ella, des de l’instant de l’enamorament fins a la plena satisfacció del seu desig.L’amor trobadoresc és una concepció d’experiència amorosa. És una forma de cultura que no depèn de l’Església, en llengua vulgar, i que expressa un nou sistema de valors, una mentalitat de grup.

  

                                           

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

Tinc un desfici, ai, inclement,

pel cavaller que m'ha servit.

Massa l'he amat, m'ha malferit,

vull que tothom en tingui esment.

Ara veig que sóc traïda

car no li he dat el meu amor.

Per ell jo visc en plany i enyor

en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament

entre mos braços nu una nit.

Feliç seria en el meu llit

si jo li fos coixí plaent.

Més que Blancaflor, ferida

per Floris, cerco el seu favor,

car jo li ofreno cor i amor,

el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!

Quan us trindré vora el meu cor?

Si amb vós jagués, quin bell deport!

Quin bes, el meu, més amorós!

Sapigueu que goig hauria

si us tingués en lloc del marit

sols que em juréssiu, penedit,

de fer ço que jo voldria.

       La Comtessa de dia 

1. Tema del poema. L'inclinament. 

2. Fes-ne un resum. S'ha enamorat del seu servidor,i el vol tenir amb ell.